El concepte de Països Catalans, el conjunt dels territoris de parla catalana, és controvertit, fins i tot al propi domini lingüístic. Alguns hi veuen només una voluntat de preeminència del Principat; els altres, les semblances entre totes les parts del domini lingüístic. Moltes vegades es fa servir de manera polèmica en un o altre sentit. Fins i tot és difícil trobar consens a l’hora de delimitar les seves fronteres, encara que sovint es parla del territori “entre Salses i Guardamar”.

            N’hi ha prou amb una mateixa llengua autòctona per justificar una cultura comuna o per seguir uns objectius polítics comuns? Les diferències d’estatus, prestigi i pràctica lingüística no són massa grans per poder perseguir una idea unitària? Les contradiccions internes no són massa evidents – com a mínim entre algunes regions – per arribar a posar en perill les semblances? Malgrat la Unió Europea, no destorben massa fronteres, mentals i polítiques, per fer possible el sorgiment d’una idea comuna de cultura? A tot això cal afegir que la Constitució espanyola, de l’any 1978, prohibeix la realització institucional del concepte.

            D’altra banda: què hauria estat de la cultura catalana al passat sense la contribució de totes les parts del domini lingüístic i què en seria, ara, al present? Si ens aturem en la literatura, la música, la Nova Cançó, el cinema, la televisió i la premsa, veiem que les forces creatives de la cultura provenen de tots els territoris de parla catalana. Qui sap, de fet, d’on són els representants més destacats de la cultura catalana d’avui que, ben mirat, solen entendre’s molt millor i més fàcilment que els mateixos polítics?

            Aquestes dues perspectives d’observació fa que als estrangers encara se’ls faci més difícil arribar a comprendre la cultura catalana. L’adjectiu català, fa referència a una regió autònoma, el Principat?; o es refereix més aviat al conjunt de la cultura de parla catalana que s’ha anat desenvolupant en conjuntures ben diferents? Què vol dir català?

            Viena és potser el lloc adient per poder discutir amb més tranquil·litat al voltant del problema de la unitat i de la diversitat, atès que també dins l’àrea de parla alemanya trobem una dialèctica entre la unitat lingüística i la diversitat política que, de vegades, també esdevé problemàtica. Aquí també s’encreuen diferents concepcions. Potser es poden reconèixer les possibilitats que ofereix una situació com aquesta i potser també es poden atendre els interessos específics de manera més acurada.

            Convidem a tots els interessats en la llengua catalana a participar en aquesta discussió acadèmica i assistir al 22è Col·loqui Germano-Català que tindrà lloc a Viena. Us demanem que ens envieu les vostres propostes de comunicació, relacionades amb la temàtica exposada, fins l’1 de desembre de 2009. Esperem propostes de comunicació pertanyents a tots els àmbits de la lingüística, la literatura i la cultura. L’organització decidirà l’acceptació de les propostes i convidarà un grup d’especialistes de diferents àmbits, provinents de tot el domini lingüístic català.

Llengües del col·loqui: català, alemany (si escau, altres llengües romàniques)

Envieu les vostres propostes (amb resum), màx. 1000 caràcters a la següent adreça: georg.kremnitz@univie.ac.at