Al segle xx la literatura catalana recupera la posició que les circumstàncies polítiques li havien fet perdre després dels temps gloriosos de l’edat mitjana. D’antuvi connecta amb l’avantguarda europea, però amb el Noucentisme crea també una estètica classicista, deutora de l’espai mediterrani. Tots dos corrents conflueixen en l’obra de J.V. Foix. Carles Riba és un gran poeta que guanya anomenada com a traductor d’Homer i de Hölderlin. Josep Maria de Sagarra es fa un nom que dura fins avui com a poeta, dramaturg i memorialista.

            En acabar la Guerra Civil se suprimeix l’autonomia política, es reprimeix la consciència nacional catalana i es prohibeix temporalment la publicació de llibres i premsa en català. Cal començar de nou. Sorgeixen, en part a l’exili, les grans novel·les de Mercè Rodoreda, Joan Sales i Llorenç Villalonga. En el terreny de la poesia lírica, Salvador Espriu i Pere Quart prenen la davantera; Espriu, que reflexiona constantment sobre la seva pàtria, és proposat diverses vegades per al premi Nobel. Josep Pla, home molt instruït i enormement productiu, es revela un mestre en la descripció de la Catalunya rural. Montserrat Roig representa amb les seves novel·les la mirada femenina a la societat catalana. Pere Calders és considerat un gran prosista. Quim Monzó i Miquel de Palol excel·leixen com a narradors, mentre que Narcís Comadira i Pere Gimferrer destaquen com a poetes. Per descomptat, dins l’extens període a què ens referim queden encara descobertes per fer. 

            També la literatura catalana actual demostra ser molt fecunda en quantitat i qualitat, de tal manera que alguns autors com ara Jaume Cabré i Maria Barbal s’han donat a conèixer darrerament a l’espai germanòfon. Aquesta literatura reuneix escriptors de tots els Països Catalans: al costat d’autors de Barcelona, escriuen col·legues de València (Joan F. Mira), Mallorca (Biel Mesquida) i la Franja de Ponent (Francesc Serés). D’altra banda, la literatura catalana de l’actualitat no queda al marge de l’evolució internacional; desplega variades relacions intertextuals i entra en contacte amb altres mitjans, com per exemple el teatre i la pintura.

            Convidem a prendre part en aquesta secció a tots els estudiosos que vulguin contribuir amb una comunicació al panorama de la literatura catalana del període assenyalat. Més enllà de la delimitació cronològica que hem establert, la tria del tema és lliure. Podeu enviar el títol de la vostra comunicació i un resum del contingut al coordinador de la secció fins a l’1 de desembre de 2009.

            Aquells qui vulgueu participar en aquesta secció caldrà que us hagueu inscrit al 22è Col·loqui Germano-Català.

Les llengües de treball són el català i l’alemany.
Es preveu la publicació de les actes del congrés.

Coordinació:
Prof. Dr. Eberhard Geisler (Magúncia)

Contacte:
geisler@uni-mainz.de

Informació i inscripció al coŀloqui:
katalanistentag10.romanistik@univie.ac.at