23 de setembre de 2010, Kleiner Festsaal de la Universitat de Viena, 17:00

 

Salutació a càrrec de la Vicerectora de la Universitat de Viena ao. Univ.-Prof. Mag. Dr. Christa Schnabl

Salutació a càrrec de la Vicedegana ao. Univ.-Prof. Dr. Andrea Seidler

Salutació a càrrec del Director del Departament de les Llengües Romàniques Univ.-Prof. Dr. Jörg Türschmann

Salutació a càrrec del president de l’Associació des Deutschen Katalanistenverbands Prof. Dr. Johannes Kabatek

Salutació a càrrec del director de l'àrea de llengua i universitats de l'Institut Ramon Llull Dr. Andreu Bosch i Rodoreda

Salutació a càrrec de l’organitzador o. Univ.-Prof. Dr. Georg Kremnitz

Presentació del llibre „Grenzen sind Straßen“ a càrrec de MMag. Judith Hoffmann

Presentació de la traducció de l’anglés de les obres de Pompeu Fabras a càrrec de Dr. Esther Gimeno Ugalde MAS

Presentació de la Qualificació Complementària a càrrec de Lic. phil. Imma Martí Esteve

Conferència plenària de Prof. Dr. Joan Francesc Mira: „L’espai de la llengua escrita“

***  copa de benvinguda  ***

 

 

Joan Francesc Mira (València)

L’espai de la llengua escrita

 

La llengua és un producte singular i específic d’una gent o d’un “poble” (qualsevol cosa que signifique “gent” o “poble”), la llengua és idioma, la cosa pròpia, i usar la llengua com a material i vehicle és alhora servir-se d’aquella cosa que indissolublement va lligada no a les capacitats expressives de la humanitat en general, sinó d’una part molt concreta de la humanitat, la que per naixement o per adopció és considerada com a pròpia, la que ha creat i format una llengua concreta com a producte de la seua experiència cultural al llarg d’un temps potser de segles. És, en definitiva, una qüestió d’identificació i d’identitat, que són paraules que alguns desacrediten molt interessadament, però que continuen tenint un valor insubstituïble. Les societats, els països, les nacions, estan lligades a la llengua, generalment a una llengua concreta i distinta, i la llengua no solament està lligada a l’escriptor i a la literatura (això és una obvietat, quasi una tautologia), sinó que l’escriptor i la literatura poden estar, i sovint estan, lligats a l’expressió, a l’existència i a la presència del país-amb-llengua a què pertanyen.