23. September 2010, Kleiner Festsaal der Universität Wien, Beginn: 17 Uhr s.t.

Begrüßung durch die Vizerektorin der Universität Wien ao. Univ.-Prof. Mag. Dr. Christa Schnabl

Begrüßung durch die Vizedekanin der Philologisch-Kulturwissenschaftlichen Fakultät ao. Univ.-Prof. Dr. Andrea Seidler

Begrüßung durch den Vorstand des Instituts für Romanistik der Universität Wien Univ.-Prof. Dr. Jörg Türschmann

Begrüßung durch den Präsidenten des Deutschen Katalanistenverbands Prof. Dr. Johannes Kabatek

Begrüßung durch den Direktor der Abteilung "Sprache und Universitäten" des Institut Ramon Llull Dr. Andreu Bosch i Rodoreda

Begrüßung durch den Organisator des 22. Katalanistentags o. Univ.-Prof. Dr. Georg Kremnitz

Präsentation des Buches „Grenzen sind Straßen“ durch MMag. Judith Hoffmann

Präsentation der englischen Übersetzung der Werke Pompeu Fabras durch Dr. Esther Gimeno Ugalde MAS

Präsentation der Qualificació Complementària durch Lic. phil. Imma Martí Esteve

Eröffnungsvortrag durch Prof Dr. Joan Francesc Mira zum Thema „L’espai de la llengua escrita“

***  copa de benvinguda  ***

 

 

Joan Francesc Mira (València)

L’espai de la llengua escrita

 

La llengua és un producte singular i específic d’una gent o d’un “poble” (qualsevol cosa que signifique “gent” o “poble”), la llengua és idioma, la cosa pròpia, i usar la llengua com a material i vehicle és alhora servir-se d’aquella cosa que indissolublement va lligada no a les capacitats expressives de la humanitat en general, sinó d’una part molt concreta de la humanitat, la que per naixement o per adopció és considerada com a pròpia, la que ha creat i format una llengua concreta com a producte de la seua experiència cultural al llarg d’un temps potser de segles. És, en definitiva, una qüestió d’identificació i d’identitat, que són paraules que alguns desacrediten molt interessadament, però que continuen tenint un valor insubstituïble. Les societats, els països, les nacions, estan lligades a la llengua, generalment a una llengua concreta i distinta, i la llengua no solament està lligada a l’escriptor i a la literatura (això és una obvietat, quasi una tautologia), sinó que l’escriptor i la literatura poden estar, i sovint estan, lligats a l’expressió, a l’existència i a la presència del país-amb-llengua a què pertanyen.